Ran de gravera, sóc
sota l’estiu que aflama,
aquell aspre rostoll
que espera la llaurada,

o un foc devastador
que el redueixi a cendra,
que el redueixi a cendra,
que el redueixi a cendra,
o tal volta el trepig
de cent ramats d’ovelles,
de cent ramats d’ovelles,

o els udols dels ferits
quan era camp de guerra…
O potser res de res
en soledat espero;

al capdavall només
el vent, la neu, la boira.

Lletra: Josep Vallverdú | Música: Jordi Montañez