Són ells, que no els sents cantar?
Cançons que sonen de molt lluny,
les veus que no em deixen estimar.
Mirades que no tenen vida als ulls.
Digueu què voleu de mi,
jo ja us vaig demanar perdó.
I crec que moro una altra nit.
Fa temps que no em deixen dormir,
pacients esperen el moment
i canten només quan estic sol.
Com la nit, tornen quan és fosc.
M’abracen, em gelen, em maten
mortificant-me fins que neix el matí.
I crec que moro una altra nit.
Lletra i música: Jordi Montañez
Arranjaments: Pau Romero