Ans que l’alba decreti l’armistici
entre el son i l’esparpillament,
s’obre un debat al regne de la ment
on s’enfronten ofici i benefici.
L’ofici fora mantenir el repte
de guerrejar a mort pels ideals;
el benefici, replegar els tendals
i no entrar en lliça sota cap concepte.
Per fi s’imposarà un terme mig
entre el guerrer i el feble que deserta;
sempre més quedarà una porta oberta
a l’afront, la vergonya i el trepig.
Lletra: Josep Vallverdú | Música: Jordi Montañez