No fa fred a Arany János

a tocar d’un mes d’abril.

Som un foc incandescent

inflamant Margit híd,

somiem amb el Danubi encès

incendiant tot l’infinit.

Pugem a un tramvia groc

bevent a glops de Tokaji.

Canvi de guàrdia al Parlament,

la vida està tot just aquí,

a les ruïnes de Szimpla Kert,

memòria ardent de tu i de mi.

Entre la decadència, entre la majestuositat,

entre el futur i el passat,

a un present etern estem encadenats.

No escanyarem el nostre amor

al pont de Széchenyi

segellant-lo amb un candau,

ni invocarem Sant Valentí

creuant Deák Ferenc tér,

abraçant-nos en la nit.

Aquest pont pertorbador

en sortir de Ferihegy:

quin contrast amb els palaus,

la burgesia i els seus fills!

Temples de la modernitat

que ara es besen amb l’oblit.

Entre la decadència, entre la majestuositat,

entre el futur i el passat

a un present etern estem encadenats.

 

Lletra i música: Jordi Montañez

Arranjaments: Pau Romero