No fa fred a Arany János
a tocar d’un mes d’abril.
Som un foc incandescent
inflamant Margit híd,
somiem amb el Danubi encès
incendiant tot l’infinit.
Pugem a un tramvia groc
bevent a glops de Tokaji.
Canvi de guàrdia al Parlament,
la vida està tot just aquí,
a les ruïnes de Szimpla Kert,
memòria ardent de tu i de mi.
Entre la decadència, entre la majestuositat,
entre el futur i el passat,
a un present etern estem encadenats.
No escanyarem el nostre amor
al pont de Széchenyi
segellant-lo amb un candau,
ni invocarem Sant Valentí
creuant Deák Ferenc tér,
abraçant-nos en la nit.
Aquest pont pertorbador
en sortir de Ferihegy:
quin contrast amb els palaus,
la burgesia i els seus fills!
Temples de la modernitat
que ara es besen amb l’oblit.
Entre la decadència, entre la majestuositat,
entre el futur i el passat
a un present etern estem encadenats.
Lletra i música: Jordi Montañez
Arranjaments: Pau Romero