Giro el meu cor a la memòria,
a l’altra vora del riu.
He vist llum entre la fosca,
potser miratges del passat.
Avui la nit es fa impossible:
la lluna plena, aquest foc.
En els ulls d’aquestes vides,
el vidre fràgil de l’amor.
De l’amor o de la mort.
I tant de mort que no sabrà
de la seva sobtada mort.
Un sol moment d’incandescència
paguem el preu en l’eternitat.
No hi ha espai en la consciència
per comprendre l’irreal.
Som viatgers de l’esperança,
guerrillers en soledat.
I sé que mata la nostàlgia,
no la vellesa ni la mort.
Ni la mort, ni l’amor.
I tant de mort que no sabrà
de la seva sobtada mort.
I tanta mort al meu voltant,
i entre els cossos els teus ulls
que s’abracen a la vida,
al combat per l’impossible.
Que de possibles n’estic fart.
I aquests ulls, la immortalitat.
Lletra i música: Jordi Montañez
Arranjaments: Pau Romero