Han sortit a passejar tots els fantasmes,
tots els monstres, tots els quilòmetres
que em separen de tu.
El concert ha anat prou bé, però entre la gent
planava el silenci del teu rostre
imprimint-se en els meus ulls.
Aquesta nit no em vull sentir un estrany,
tan lluny de tot el que m’estimo.
I mai no ha estat tant de nit.
Vine amb mi,
no vull anar-me’n a dormir tan sol.
M’embogeix aquesta boira
i la llum somorta del carrer.
Soc aquí, plorant d’enyor a Minsk.
De tornada a l’hotel he escoltat a Silvio,
la boira amaga la gran plaça
de la Victòria que han perdut.
He vist reflectit al riu Svislach
el sol i el blau d’aquell estiu
que ara sembla tan lluny.
Aquesta nit no em vull sentir un estrany,
tan lluny de tot el que m’estimo.
I mai no ha estat tant de nit.
Vine amb mi,
no vull anar-me’n a dormir tan sol.
M’embogeix aquesta boira
i la llum somorta del carrer.
Soc aquí, plorant d’enyor a Minsk.
Vine amb mi, cremarem aquest hivern,
vindrà el matí i s’endurà la boira,
vessaran de llum tots els carrers.
Soc aquí, cantant tot sol a Minsk.
Lletra i música: Jordi Montañez
Arranjaments: Pau Romero