Et fascinen totes les meravelles
d’un món que se t’escapa i que ansies.
Hi ha tant de món per conjugar,
i nosaltres aquí ofegats.
No, no trobes el teu lloc
a la penombra d’una altra llum.
Si tot el que et queda s’està consumint,
pren el camí que et porti més lluny.
Deixaré les finestres i les portes de casa meva
per sempre més obertes.
Tot és ara, és el que vius,
i també som fills d’aquest absurd
que governa les nostres lleis,
el nostre món, el nostre temps.
Fugir, fugir de tu i de tot,
d’aquest terrible buit que ens circumval•la.
Gaudeix del camí que ara has triat,
aquí t’espero com cada dia.
Deixaré les finestres i les portes de casa meva
per sempre més obertes
a la vida.
Lletra i música: Jordi Montañez
Arranjaments: Pau Romero