Et fascinen totes les meravelles

d’un món que se t’escapa i que ansies.

Hi ha tant de món per conjugar,

i nosaltres aquí ofegats.

No, no trobes el teu lloc

a la penombra d’una altra llum.

Si tot el que et queda s’està consumint,

pren el camí que et porti més lluny.

Deixaré les finestres i les portes de casa meva

per sempre més obertes.

Tot és ara, és el que vius,

i també som fills d’aquest absurd

que governa les nostres lleis,

el nostre món, el nostre temps.

Fugir, fugir de tu i de tot,

d’aquest terrible buit que ens circumval•la.

Gaudeix del camí que ara has triat,

aquí t’espero com cada dia.

Deixaré les finestres i les portes de casa meva

per sempre més obertes

a la vida.

Lletra i música: Jordi Montañez

Arranjaments: Pau Romero